treballs realitzats

2007 Jaciment de Sant Pau de Riu Sec (Sabadell, Vallès Occidental)

Entre els mesos de gener i juny de l’any 2007, es va dur a terme una intervenció arqueològica a Sant Pau de Riu Sec (Sabadell, Vallès Occidental), ja que aquesta zona s’inclou en el Pla Especial de Protecció Arqueològica (EPA) i està previst iniciar-hi la construcció d’un polígon industrial.
La zona de Sant Pau de Riu Sec és un espai agrícola, amb una església romànica, que després d’haver patit dècades d’abandonament, va començar el seu procés de recuperació a partir dels anys 70.
Finalment, l’any 1993, l’Ajuntament de Sabadell va aprovar el projecte de restauració i la recuperació de l’església de Sant Pau de Riu Sec.
Degut a la construcció d’un polígon industrial, s’ha procedit a l’excavació en extensió d’una àrea de 2.500m2, situats a la zona est de l’església, obtenint com a resultat dinou de sitges, un forn de calç, una estructura triangular, que possiblement correspon a una bassa, i una mina d’aigua. Tots aquestes elements són testimonis de l’ús agrícola d’aquest espai des de l’edat mitjana fins a l’actualitat.
El material ceràmic recuperat mostra diversos recipients de ceràmica comuna de cuina (olles, cassoles, gerres i tapadores), de textura grollera i fina, situades cronològicament al voltant dels segles XII i XIII. Per altra banda, també es van recuperar recipients de ceràmica vidrada decorada en verd i morat o en blau (plats, pots, poals i escudelles), adscrites a una cronologia dels segles XIV i XV. Tots aquests materials estaven acompanyats de material constructiu en abundància, així com de ceràmica ibero-romana rodada i molt desgastada.
Gràcies als estudis previs realitzats a Sant Pau de Riu Sec , s’ha pogut associar l’àrea excavada amb l’evolució històrica de l’església. Així doncs, s’ha relacionat la presència de les sitges amb la sagrera documentada des del 1054, any en què es va consagrar l’església de Sant Pau de Riu Sec. L’acta de consagració de l’església constata la presència d’una sagrera, o espai de trenta passes al voltant de l’església que havia estat sacralitzada amb la institució de la Pau i Treva (s.XI), amb la intenció de protegir els pagesos i els béns de l’església de la violència feudal, que era ocupat amb habitatges i graners per emmagatzemar gra. Les sitges documentades estan en ús des del s.XI fins al s.XV.
Cap a finals del s.XIII, es va fer una ampliació dels peus de l’església de Sant Pau de Riu Sec. Aquest fet, junt amb les relacions estratigràfiques documentades, permet hipotitzar que el forn de calç està relacionat amb aquestes obres d’ampliació, ja que es podria haver utilitzat per fer la calç destinada al morter que havia de lligar els carreus. L’ús del forn com a centre de producció de calç, independentment de les obres de l’església, sembla poc probable perquè la matèria prima, en aquest cas pedra calcària, es troba en indrets força allunyats.
Durant el s.XIV es va construir un recinte tancat de forma triangular, delimitat per tres murs i un marge. És possible, que aquesta estructura sigui una bassa per recollir aigua i utilitzar-la per usos agrícoles. En estar construïda en llims i argiles, l’aigua quedaria embassada, sense necessitat de construir cap aïllament a les parets.
La poca presència humana a la quadra del Riu Sec durant el s.XV, explicaria l’abandó de la bassa i de les sitges, permetent el seu enrunament i la seva amortització.
L’element més modern localitzat és una mina d’aigua, que estaria en funcionament durant el s.XIX.


1. ROIG, A. (1979). Estudis sobre Sant Pau de Riu Sec (pp.19-38). Dins Arrahona IIa època no. 7; ROIG, A.; ROIG, J. (1997). Sant Pau de Riu Sec (Sabadell. Vallès Occidental). Una capçalera d’època paleocristiana de model oriental. Dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 38; MAURI, A. (1996). L’església de Sant Pau de Riu Sec. Sabadell, Vallès Occidental. Quaderns de Patrimoni. Ajuntament de Sabadell.